El meu avi, per part de pare, era de Berga, al Berguedà. Era una persona d'una bonhomia extraordinària, a més d'un metge excepcional. L'avi, molt llaminer ell (sempre passava per Reus a comprar dolços), explicava al pare, i després el pare a mi, moltes coses de la gran festa que feien el dia de Corpus: la Patum. És una festa tradicional d'origen medieval que fou introduïda l'any 1394 i avui, malgrat els segles, amb la seva música i coreografia composta de dotze balls significatius i la seva comparseria de fàbula i simbolisme al mig del carrer, continua oferint una mena d'espectacle mig profà i mig religiós mogut per una bullanga innocent i oberta a la vegada, per mitjà del qual tots els ciutadans frueixen acompanyats del record de l'ahir i de la presència de l'avui. La Patum és una festa berguedana, plena d'acoloriment, ben arrelada i popular i, sens dubte, atractiva.
Si em permeteu, un record emocionat del meu avi. Es deia Joan Bonet Serrat, i els pares m'explicaven que va guanyar la titularitat com a metge al Baix Ebre. Era estimat per tothom i es veu que la seva entrega total als seus pacients, sobretot als més necessitats, era absoluta. A Deltebre hi ha un carrer amb el seu nom. Ha estat un orgull, un exemple un meravellós camí a seguir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada