Ahir i avui... vivint

Ahir vaig berenar amb les meves nenes estimades i em vaig sentir ben acompanyat de noblesa, de sentiment, d'aquella condició d'entranyable, només a l'abast de les persones sanes i bones. Vam parlar una mica de tot i de tots, sempre en actitud edificant, com fèiem sempre, però sense deixar de riure de les ombres de tots, fins i tot de les nostres. Els ho vaig agrair molt i els vaig donar records per a tothom, a més d'un recordatori de la meva mare, al cel sigui.

Avui la Teresa feia vaga i hem anat al Delta per portar les cadires de rodes i desar allà algunes coses que ja no ens faran falta. Volíem anar a l'hort per collir les primeres mandarines però, en arribar a Deltebre, plovia molt i no podíem entrar. Els tancats del Delta ara són plens d'aigua. Encara algun tractor amb rodes metàl·liques desfan les gleves i arrosseguen gran quantitat d'aus diferents que campen per les planures més planes de la comarca, els bernats i els martinets blancs ja són més grossos i els fumarells no paren, el riu baixa ple, res com el Delta... de l'Ebre.

Hem fet el vermut amb Marcel·la i els seu company al bar Nicanor, que és dels llocs on tenen encara un rapitenc (vermut) de debò. Hem anat a veure la família i després, quan ja tornàvem cap a Tarragona, se'ns ha acudit que podíem anar a dinar a Cal Mañá i... cap a Sant Carles falta gent. El cas és que estava tancat per vacances fins el dia 29 i, aleshores, hem entrat a un lloc nou (per nosaltres) que es diu el Mesón del Puerto. Hem menjat ortigues de mar i una paelleta de marisc que estava prou bona, un vinet jove del Vendrell, blanc, una crema catalana i un cafè. A quarts de cinc arribàvem a Tarragona. La Teresa s'ha estirat una mica, fins tres quarts de sis perquè volíem anar a donar un cop d'ull a la manifestació que, amb motiu de la vaga general del 14N, es farà a les sis de la tarda.

No sé quin seguiment haurà tingut la vaga general però per Tarragona es veia poc trànsit i moltes botigues i bars tancats. Sembla que la distribució d'alguns piquets estratègics impedia l'accés a la ciutat i per això es notava molt buida. Per la carretera N-340 no hi havia gaire circulació i, tant a Deltebre com a Sant Carles de la Ràpita, semblaven tenir aquella calma del dia següent a les festes d'agost, on tothom dorm i descansa de qualsevol activitat. Bé, com sempre, cadascú ho veurà d'una manera... jo només espero que les lectures ens portin alguna solució...