El meu mar i el de tots

M'encanta i cada apropada és un descobriment.

Mars d'olors i calmes, moviments i bromes blanques,

barques i gavines que fan del port casa seva.

Mar, sempre diferent, que de petit em feia por

i que ara em faria pànic no veure'l.

Com sempre dic, és el meu mar i el de tots,

una immensitat blava de cel i sal i sol.

Molts cops, una bassa d'oli, plena de silencis,

un camp de reflexions i pensaments...

La bona gent va a veure al seu amic, el mar,

i allí plora la marxa de l'estiu, potser de l'amor,

i allí riu agraït perquè arribarà una tardor d'esperança

i un hivern on el mar està sol, però preciós,

viu com mai, amb menys silencis,

amb onades més grosses i olors més intensos...

També vaig a veure el mar al Delta

que és el mateix però més pla, més assequible,

i com no... recordo les cloïsses i navalles,

musclos i tota mena de bivalves i peixos

propis d'aquestes contrades que la mar de tots

ens regala a la gent d'aquí...

Mar que menja Delta perquè cada cop baixa menys Ebre,

mar que impressiona per les seves mossegades constants

a les nostres platges... Es veu que té bon gust,

li agrada la bona terra, la meva terra.

El meu mar vell i nou, un somni de pau, un refugi.

El nostre mar, un lloc prop del cel... a tocar.