Pels meus aires

Com dirien els informàtics actuals, cal reiniciar... que suposo que vol dir tornar a començar, pels meus aires de mar i bosc, impregnats de blaus i verds, aires de sols i vents i olors salats o perfumats. Bicicleta... l'Antonio i jo hem fet bici. En Fernando tenia compromís, avui... ja se sap, els jubilats som a primera mà per solucionar qualsevol cosa que pugui dificultar el normal desenvolupament de la vida, sobretot dels fills.

La Mercè fa dissabte, la Teresa és a l'escola. És la una, sóc a la meva taula de la sala de maquinetes variades, ex-habitacle dels meus geranis. La profe ja és aquí, dinem... amanida i planxa i Danacol. Després faré una petita migdiada i, quan vingui la Teresa, sortirem per anar a comprar o simplement passejar una estona, ara ja amb més tranquil•litat.

El port està preciós, amb diferents iots blancs del mateix estil, però en destaca un de molt gran que és una autèntica passada, deu ser del xeic més ric... Mare meva, quin luxe!! Què bonic, elegant i tot el que vulgueu... Està fent un dia esplèndid, amb un solet acollidor i totalment agradable. Hem fet uns 35 km entre els fars i les platges del Miracle i l'Arrabassada. Tot segueix amb el seu llustre de sempre. Tarragona té espais meravellosos i per emmarcar. M'he trobat prou bé i amb ganes. Demà, si no plou, caminarem una mica pels itineraris del Pont del Diable o, si no, pujarem a l'Oliva o...