Avui tocava caminar
i hem anat els tres, l'Antonio, en Fernando i jo. Talladet al de Walter (Bar
Francolí) i cap a la platja del Miracle on hem fet el primer descans reparador
de bessons. Després, cap a l'Arrabassada i, d'allí, per darrera de Santa Tecla
i passant per davant del cementiri, hem pujat les 99 escales fins arribar a les
fonts de l'Oliva. Des d'aquí, es respira amb força i a fons, i es contempla
Tarragona de costa i muntanya, sempre bonica i d'un vell i nou històric i
entranyable. Baixant pel carrer de l'Àngel hem fet cap a Tarragona 2,
urbanització on viu la meva estimada família Margalef Català. Sempre de
baixada, hem arribat a la carretera de Valls i hem hagut de caminar un bon tros
fins que hem trobat un pas de zebra amb semàfor, per poder-la creuar. Normalment
passem per davant de la presó, però avui hem remuntat una mica i hem passat per
davant de l'Hospital Joan XXIII fins arribar al riu Francolí. Hem fet els
darrers tres ponts que sempre se'ns fa pesat, sobretot l'últim, però avui,
xerrant i estant a gust amb la companyia, una mica menys.
Toca Coca-cola zero
a ca la Lourdes i cap a la dutxa. Avui és dijous, la Teresa surt a les dues i vindrà
fent de bala. Les bajoques són a punt, el bistec a la planxa. El Roller es
queda sense tinta, gairebé no em deixa acabar la plana. En tinc més. És tota
una amenaça...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada