Dia de bici i els 35 km habituals i dinar a l'Ambra, de bon relax i bé. El Pere vindrà demà (la Mar treballa), diu que vol sopar amb el seu amic Jordi Olivé. Diumenge anirem a votar. Nosaltres som i serem gent catalana, tan si es vol com si no es vol. Cada cop que la caverna mediàtica obre la boca, m'omple de raó per a pensar-ho així. Sembla que la veritat és muda, la mentida té tres llengües i les veus de la força i la mala intenció ataquen la bona fe de la gent, a qui han tret la capacitat i el dret de pensar... Alguns, la por dels tancs i els canons els fan callar, d'altres, encara preferim morir d'en peus que viure de genolls. Si no ens volen, que en deixin en pau i que no facin de la calumnia, la mentida perpètua i la falsedat constant un modus operandi que recorda allò del "vivo sin vivir", allò del "et xuclo i et menyspreo" i, a més, et tracto d'insolidari.

Darrerament, se senten veus que clamen i lamenten el drama que els representaria la pèrdua d'una mamella com Catalunya, i a mi em ve al cap allò de què un no se n'adona dels seus comportaments miserables fins que ha perdut allò que li era fidel, noble i bo, i ho ha perdut com aquella mare que perd un fill perquè l'ha maltractat, ningunejat i reduït a tots els extrems i injustícies possibles. El fill marxarà de casa amb tota la força de la raó i ja no hi haurà més trampes de Garcia o Martínez, ni de la unitat que fa més forta la Espanya dels de sempre i paupèrrima la dels altres espanyols... o com es vulgui dir.

El dia 25 de novembre es podrà escoltar la veu del poble català com un primer pas per a què la democràcia ens faciliti el dret a decidir. La Constitució està al servei de la democràcia i no a l'inrevés. La voluntat del poble és inqüestionable. Després dels resultats del diumenge, doncs, a callar i a aplaudir... i a seguir amb pas ferm i segur el destí d'un nou fill lliure i responsable, fins i tot podem ser amics, col·laborar i beneficiar-nos des del respecte i l'entesa... estaria bo i bé i cadascú prendria consciència d'allò que ha guanyat i ha perdut, tot i tenir present que en cada guerra perden tots i en cada asseguda per escoltar-se poden aflorar beneficis per a tots dos i de cara a Europa... Ja sé que en Tomàs Moro ens parlava de la utopia, i que només cal mirar la història recent i no tant recent, però un, escoltant al professor Junqueras, que parla amb tota naturalitat i propietat sense posar-se gens nerviós i argumentant com el més intel·ligent i pacífic dels àngels, pot pensar i somriure en què qualsevol nit pot sortir un esplèndid sol...