Dimarts i tretze

Tocava caminada per la ruta dels ponts, des del pont de la via del tren fins al Pont del Diable. Els bessons s'han portat bé, tot i que a la tornada hem hagut d'anar accelerant per resguardar-nos de la pluja sota els ponts del Francolí. I plovia, plovia, amb diferents intensitats, i el riu baixa prou ple d'aigua clara i neta. Fa bonic i se sent un bon aroma d'herbes de riu... És pluja agraïda pels bolets, ara és el temps, tot i que els rovellons encara van massa cars.


La Teresa avui surt a les dues... dinarem bajoques i planxa i anirem ràpid a fer un cafè, perquè a les tres ha de ser a l'escola... dimarts i dijous va de bala. Aquesta tarda he quedat per berenar amb les meves nenes, la Txell i la Marga, les meves últimes companyes de quart de primària a La Salle de Reus. Hem quedat al Melbourne i em fa molta il•lusió passar una estona amb elles recordant tantes i tantes coses agradables que vam viure junts, on sempre compartíem, ens defensàvem, ens ajudàvem (més aviat elles a mi...) i ens ho passàvem d'allò més bé, sempre procurant allò que consideràvem millor per als nens. Sempre deia, i dic, que aquestes dues mestres són complementàries i juntes sumen un imperi de gràcies i virtuts, que fan que la canalla que les gaudeix estigui de constant enhorabona.

Demà hi ha una proposta de vaga general. Sembla que a l'escola de la Teresa la seguiran majoritàriament i nosaltres, si no plou, hem pensat d'anar a collir mandarines, potser també alguna taronja, i veure a la família que, en aquests moments tan especials que passem, sempre et reconforta i acompanya. Ara no plou però va un ventet gelat, tinc allò que diuen del fred posat als ossos, potser m'hauria d'haver posat una samarreta... encara sóc a temps. Vaig a dinar. La Teresa és al caure, la Mercè fa plats, la bajoca és a punt... la porta s'obre, "la espada se anuncia con vivo reflejo" i, a partir d'ara, tot és millor i diferent...