Pubilla

Dona que ereta tot el patrimoni familiar, és a dir, és considerada com un hereu. Hereva. Familiarment, hom s'adreça amb aquest nom a qualsevol noia, com una mostra de simpatia. També modernament, i popular, és donat el nom de pubilla a la fadrina més bella o eixerida d'una entitat cultural o bé comarcal i regional, o la d'una ciutat, comarca o regió, elegida per un jurat idoni perquè les representi durant l'any en llurs actes més importants.

Recordo que, a Deltebre, fins ara, en aquests darrers anys mai parlàvem de pubilles. La mare m'explicava que, per Sant Roc, les autoritats del poble es reunien per triar la jove més guapa... era la miss, i les que havien quedat en segon i tercer lloc, les seves dames d'honor. Per cert, ma mare va ser Dama d'honor, tot i que a ella li agradava més dir segona miss... Llàstima, si hagués estat un pèl més alta, tothom deia que hauria guanyat de sobres.

Ara ja tenim pubilles per un tub... cada club, grup, associació, té les seves, totes joves i boniques. Desfilen per les festes de cada entitat, en la seva nit de ball, a les carrosses, a l'ofrena del dia del Patró, etc. Ma mare, ara, és la miss de totes les velletes guapes i tendres. Totes ho són santes, boniques, totes ho són... Miss.