L'havia vist a la primera claror del matí, a la llum de la lluna,
l'havia vist a la platja sortint de l'aigua, a la piscina entrant a l'aigua,
l'havia vist en somnis i li vaig dibuixar un somriure d'afinitat,
i em vaig apropar com si ens coneguéssim de tota la vida,
i vam xerrar com si el meu cor fos una bassa d'oli,
i el somni, el somni adient per a una nit d'estiu…
La veia sempre… i el que no veia ho imaginava meravellosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada