L'amor et troba

I jo pensava, no em farà cas, sóc bastant més gran, fa mil anys que no ens veiem. Tot això pensava quan me'n parlaven d'ella, com una molt bona opció, com una afinitat ideal que, fins i tot, totes les arregla-vides del poble trobaven bé. La vida fa molts tombs, l'amor no és cerca, l'amor et troba i, com si res, busca un lloc, es fa un ambient, et mostra la bona cara, la millor, aquella que ja és així, perquè la mires amb ulls d'amor. L'amor et troba, segur...