És una parella jove amb tres fills, dos que porten de la mà i un altre en braços… i jo em quedo pensant en moltes coses, en allò de la roba que guardaran uns per als altres, allò de la llitera superposada, o la possibilitat d'habilitar una altra habitació, o canviar de pis, a més de pensar que aquests demanen pa i a més se'l mengen. Bé, tot plegat bonic i molt esperançat de què si hi ha salut i feina, se'n poden sortir, si és així és un regal diví, aquella taula plena de futur, de converses i problemes de solució possible, de somriures plens de vida i esperança sana i plena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada