Camino pels horts, vora el riu, per la platja, pel tarongeral, camino pel marge d'un arrossar, d'un arrossar sec i fins i tot em ve a la memòria aquella feina que en diuen anar a rebaixar. M'aturo allà on em ve de gust i contemplo les canyes del riu, una flor d'una torreta, d'una casa ben cuidada, veig la boquera on l'arròs és més alt, i recordo l'era on jugàvem els partits, i miro els horts embadalit per la destresa dels pagesos. Qualsevol que em vegi sabrà que sóc de casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada