Bé, estaria bé que aquest drama de la pandèmia comences ja a anar cap enrere i que les persones puguin anar a treballar i a divertir-se amb tota tranquil·litat, que els petons i les abraçades no siguin vanes esperances d'una pluja impossible. Sempre penso en la capacitat humana per a utilitzar el temps de forma racional, hi ha normes de conducta que haurien de ser d'ús habitual i, aleshores, no hi hauria d'haver tants problemes de contagis de coses rares i mutables cada dos per tres. Manquen petons i abraçades, i això és urgent, per no semblar robots…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada