Sempre que vinc al Delta, segueixo pensant en aquell cavall negre que no he tingut, en aquella barca al riu, amb rems però també amb motor, en aquella caseta a tocar del desaigüe, sota un desmai grandiós, aquella corda de xapadillos d'anguila fets a casa, una mena de petita granja, amb una bona representació dels animals típics de la nostra terra. Bé, no és pot tenir tot en aquesta vida, però sí que m'és permès de somiar… amb Deltebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada