Miro per la finestra, la plaça buida i freda, només un gat treu el cap, travessa amb tota parsimònia, ningú l'espanta ni li diu res. Són quarts de nou, les llums dels pisos romanen totes enceses, poc a poc s'aniran apagant… Demà, com diria la meva mare, és dia de calçó vell, que volia dir feiner, cal dormir…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada