No sé ben bé si he despertat i els somnis es fan realitat o és que continuo somiant en la profunditat del meu son… Sigui com sigui ja m'està bé, tu i el cafè sempre sou presents i el teu bonic somriure és la primera llum del dia, el somni continua, seguim anant per la vida i, com diria el poeta, sabent que ens seguim estimant. Un dia més en la realitat d'un somni meravellós a dos, sí, un somni que mai té fi, una realitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada