M'agrada mirar el cel, mirar les postes de sol, aquelles precioses llengües de foc que semblen acomiadar el dia de forma entremaliada, mirar els dies de núvols, que passen de marronosos a un blau intens quan el sol es presenta impertinent. M'agrada mirar el cel de nit, a vegades em recorda els dibuixos que feien la canalla sobre un fons negre i allí s’inventaven tota mena d'estels, fins i tot voladors, i amb unes llunes genials i de totes mides i colors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada