M'encanta l'olor de terra, penso quan algú llaura i se sent una flaire d'abric… i penses que allí naixeran o es plantaran totes les verdures que tant estimem. Anem de la mà pel bosc, aquí sempre vaig cercant el romer i la farigola, també el pi fa una olor que m'agrada. Seiem en un banc prop de la font, sembla abandonada, per tots menys pels ocells, que són prop pels arbres propers, amb la seva eufòria cridanera habitual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada