Els problemes de matemàtiques, a vegades m'agradaven… allò del raonament lògic i, en les meves primeres passades per l'àlgebra, em veia capaç de resoldre-ho tot. Recordo que una vegada un problema se'm va posar entre cella i cella i em va fer perdre, o guanyar, la nit… el cas és que el vaig resoldre per allà als voltants de les sis del matí, però amb una emoció gairebé desconeguda per a mi. Al dia següent, a la classe, només l'havia fet el savi de la classe i jo, ell de forma més senzilla, jo amb una equació de tres incògnites, que em va costar Déu i ajuda per poder acabar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada