Va ser un amor d'escola, d'aula, de pati… El cas és que els estudis varen quedar en fora de joc, aquell somriure, aquella faldilla de quadres, aquella cua de cavall tan alta i bonica, captava tota la meva atenció il·lusionada. Anava un curs davant del meu, però coincidíem a l'esbarjo de les onze, era l'hora que somiava en què arribés cada dia, xerràvem una mica, semblava definitiu, com tots els amors que es viuen a l'adolescència, sí més no, un bonic record...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada