Sembla que quan la miro li puja el somriure als ulls
…i a mi em baixa a la boca.
El seu somriure als ulls, el meu somriure a la boca,
somriures d'acceptació, de satisfacció, d'afinitat, de plenitud…
Anar amb tu de la mà, poc a poc perquè el camí sigui més llarg,
seure i veure que no vas enlloc, sentir que ja has arribat,
suposant que haguessis començat alguna cosa,
quan tot ja era vida, cor, ànima, somriures...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada