Estic assegut en un banc mirant el riu, baixa ple, és maco, elegant, senyorial, amb aquella parsimònia doctorada de sempre. Hi ha algunes piragües amb nens que semblen molt petits i una monitora que va donant les instruccions pertinents, i a mi em fa gràcia allò del “un, dos, tres, rems enlaire, vinga torne-mi, més ràpid, prou, a poc a poc, anem parant…” És el nostre riu de sempre, el riu, "lo" riu, com diem nosaltres, és vida, la nostra vida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada