Quan passejo sol pel barri, o estic assegut en algun dels meus bancs habituals, se'm sol apropar algun colom i ho fa amb una familiaritat que em sorprèn una mica, ja que jo no tinc costum de portar-los menjar, com fan alguns jubilats. Bé, l'anècdota no va més enllà que pensar que em deuen veure com un jubilat amb cara de bona gent i que tenen possibilitats de què, algun dia, els apropi un grapat d'arròs o unes molles de pa. És forca interessant, se m'apropen, s'estan una estona parrupejant i, en veure que no els dono res, marxen amb tota tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada