He anat al Maset, al mas de les palmeres, totes mortes per cert, però he recordat la seva fragància i vigorositat de quan veníem el Dijous Gras, nosaltres dèiem Dijous llarder, a menjar-nos la truita, o per Pasqua a menjar-nos la mona. Ho recordo ple de gent, mares amb nens, famílies senceres, i allí es feia una bona festa amb jocs organitzats i, després, un bon berenar de mare, allò de la truita amb pa i tomàquet tan bo. Avui ho he vist sense vida, palmeres mortes i sense cap arbre de substitució, la qual cosa dona una gran sensació d'abandonament. Palmeres mortes…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada