L'alegria dels nens

Les famílies que tenen algun nen o nena a casa tenen una alegria especial, els pares s'apropen a un bany de responsabilitat y els avis posen tota la seva experiència i procuren fer funcionar la part amable de la responsabilitat dels pares. Recordo les nenes de la família, a part de ser precioses, notes que són sang de la teva sang i, aleshores, encara els hi veus més gràcies, són divertides, tenen ocurrències que veus sanes i intel·ligents perquè potser, d'alguna manera, et veus una mica identificat…

El meu hort

M'agrada l'olor de les taronges, fins i tot abans de pelar-les, després l'acidesa dolça i amb força vitamina C del seu suc és molt agradable, fan olor d'arbre, d'arbre amb tarongina, aquella flor blanca, tan preciosa i aromàtica. Anar al meu hort aquests dies, quan el fred encara es mostra tímid i alguna enlluernada de sol encara és possible, a menjar-te una taronja és un d'aquells plaers que val molt la pena de viure. Bon Any!!

Pensaments a l'aire lliure

Mars de blat verds maragda,

blaus de cel que pinten les aigües

de l'abraçada del riu Ebre amb el mar Mediterrani. 

Un arbre que en diuen que està desmaiat, 

perquè les branques romanen parsimonioses,

recreant-se en l'esglai i descansant,

fins i tot en l'aigua del desaigüe… 

Un vol d'ànecs amb el coll ben estirar,

un altre de flamencs, potser una mica més majestuós 

i amb el seu so habitual, unes gallines d'aigua… 

per les canyes del riu, ibis, molts ibis, esplugabous 

i alguna gavina a l'arrossal, el mar és prop…

 

Angules

Per aquest temps, les angules van cares i no n'hi ha gaires… i pensar que l'àvia m'explicava que al poble, en la seva joventut, passava un senyor amb un carro carregat amb una gerra gran plena d'anguileta (angules) i tenia com una mena de pot que ple valia deu cèntims. Sempre he dit que Deltebre ha estat un autèntic paradís, amb productes naturals insuperables, on la caça i la pesca eren un somni, el mar i les bases una meravella total i els productes de l'hort especialment sans i naturals. L'àvia m'explicava que menjaven angules com si fossin fideus i, fins i tot, n’assecaven per tenir-la a disposició per millorar alguns menjars…

Joguines i regals

Aquests dies de després de Nadal ja es veuen les joguines noves i els regals que ha portat el Pare Noel… en el meu temps, els nens havien d'esperar a la nit de Reis, però bé, tot sigui per la festa i el consum. El típic pare jove que li ensenya a la seva filla a anar amb la bici nova: mira al davant, no et preocupis que jo agafo el seient de la bici… La pilota de bàsquet de reglament, que peta al terra com un espetec de tro, i la pilota de futbol, que garanteix els partidets a la plaça i la cridòria habitual…

Acaba en amor

El amor, a veces y en un principio, no entra por los ojos… posiblemente, visto de lejos, no llama la atención, no ves, no sientes aquella atracción que pensabas que sería algo único, original, inmejorable. Pero suele ocurrir que la convivencia, el trato diario, el contacto no previsto, vas descubriendo afinidades y, poco a poco, allí donde no había nada, donde no hubo ni indicios de aproximación, surge primero una buena amistad y, como dice la canción, acaba en amor…

Colzets

El pare era un “sopero” total, sobretot la sopa que la mare feia amb brou de gallina criada a casa i una pasta que en dèiem colzets (galets petits) perquè tenien aquesta forma. Després, i tot i que el pare no era gaire menjador, el que més li agradava era la carn al forn, tant la de caça, com la de corral o les espatlles de xai. El pare menjava més amb la vista que amb la boca però era un home de pau i li agradava molt la bona convivència familiar. El pare ja s'haurà trobat amb la mare pel cel, segur que li farà colzets…

Passeig d'avui

El pare porta el fill de tres anys a un dels tinglados, sembla que fan cagar el tió. A la Plaça dels Carros diuen que han posat un pessebre i després aniran a veure'l, fan cara de felicitat. Una senyora de la meva edat, més o menys, passeja amb la seva filla, la mare camina empenyent una cadira de rodes, té el cap aixecat volent dir que, de moment, només la té per si fos necessària. Bé, al costat la mar, fa un dia gairebé d'estiu...

Tú eres amor

El amor está en ti, tú eres amor…

y todo lo que te envuelve suena a paz e ilusión. 

Aquel amanecer que procuraba acelerar, 

aquel camino donde las flores parecían rendirte pleitesía, 

aquella mano que pronto entraba en calor 

para acariciar en delicias los contactos espontáneos… 

El amor está en ti, tú eres amor, 

y todo aquello que conlleva… 

de atardeceres que ya abrazaron la luna 

y suavizaron la dulzura del contacto, magia del beso…

 

Només era un joc

Tenia una cartutxera amb dues pistoles de plàstic i jo practicava en treure ràpid i, després, li feia donar voltes pel damunt del meu dit índex, fins apropar-me-la a la boca per fer córrer el fum de la pólvora… igual, exactament igual. com ho veiem a les pel·lícules de l'Oest americà que tant ens agradaven i que ens deixaven veure sense cap problema. Mai vaig pensar que matava a ningú, que anar armat era propi d'un "maton" sense sentiments, o d'algú que havia fet tantes malifetes que havia d'anar preparat per respondre al foc amb foc. Per a mi era un joc, divertit, sense cap maldat i, a més, em sentia important i m'ho passava molt bé…

Bons records, padrí!!

Enganxar la mula al carro i posar-li els estris: collar, ventrera, sofra, brida, regnes, etc… el meu padrí, Rafelet de la Madrina, m'ho ensenyava, tenia paciència. També, quan encara no arribava amb els peus al terra, em va pujar a la Guzzi, amb el canvi de marxes manual, va posar la primera marxa i, corrent al meu darrera, em va fer conduir la moto quan encara era un nen. Després, de més de gran, ja vaig ser jo qui li agafava el seu 600, per a fer les pràctiques de l'examen de conduir i, a vegades, venia ell mateix, que era un gran conductor, vaig aprovar bé i a la primera, cosa que no era fàcil, vaig fer moto i cotxe. Bons records, padrí!!

Surt el sol

Nadal desperta silenciós, no es veu a ningú pel carrer, els bars estan tancats, la gent dorm, ha aprofitat com cal la nit de Nadal i ara hi ha una mena de calma silenciosa. Potser la mare, la gran mare de totes les cases, ja és a la cuina, tot i procurant no fer gaire soroll, per fer el seu millor àpat amb tot l'amor de mare. Però avui jo proclamo el silenci del matí de Nadal, hi ha una bona calma en pau, fins i tot surt el sol, amb força…

Reflexió

M'agraden els moments de reflexió… Quan era profe i els nens marxaven cap a casa sempre en quedaba una bona estona a la clase, era un temps per a rectificar alguna cosa o donar gràcies per haver encertat en alguna iniciativa. Avui és Nadal, ja hem dinat, hem estat bé, hem dinat genial, "made in Teresa" i, després de tot, continuó tancant els ulls, mai penso amb mi però sí, sobretot, amb el meu fill i la Teresa, que tinguin, així ho demano, allò que la seva bondat mereix en escreix… també, com no, amb la resta de la família i els amics els hi desitjo tot el bo i millor de la vida. La guerra, la fam, la destrucció del planeta, la beguda de l'enteniment de moltes persones que passegen una gran irracionalitat, sense remei…

Taronges

El Pere m'ha portat taronges, ara ja estan en plena maduresa i, evidentment, són boníssimes i, com ha de tornar en una setmana en tornarà a portar. He fet tres bosses, una per a la nostra amiga de l'ànima i els seus estimadíssims fill i filles i una altra per cadascun dels meus companys del barri. Són taronges especials per a mi, són de l'hort del meu pare i tenen aquell sabor de pare, ple de records i de dolcesa natural. Comencem a desengreixar una mica després dels bons menjars de les festes i amb aquestes taronges val la pena.

Canelons

A Catalunya, per Sant Esteve, és típic de menjar canelons. Sembla que, segons ens explicava el professor de coneixements de Catalunya, de les sobres del gall d'indi o el pollastre farcit o rostit a la cassola, es feien els canelons amb una mica de beixamel. Bé, a nosaltres ja fa uns anys que la nostra bona amiga de Tarragona, ens en regala una safata, que ja els té fets de fa uns dies i els congela, i segur que no són de les restes del dinar de Nadal. Avui els hem rebut, amb una safata decorada amb motius de Nadal, i sobre un plat vermell preciós… boníssims!!

Allò autèntic

Presencio a la mare… tres detalls, tres suggeriments d'allò autèntic, fet a casa i amb matèria primera del poble. Pollastre de corral, alimentat per la mare, fet rostit a la cassola, extraordinari, irrepetible… Anguila en suc, feta només amb alls tendres i julivert, única, excel·lent… Col, arròs i fesols (calent), el nostre plat típic, que tant ens agrada i que la mare, sempre que podia, el feia amb cua de porc perquè era més saborós…

Nadal al meu cole...

Sóc el profe de quart de Primària, hem decorat la classe, és plena de llums i de colors, tenim un pessebre que hem anat confeccionat entre tots i ha quedat força bonic, a la cartellera de suro hem penjat aquelles frases que cada any responen proclaman el Nadal: “Tinc una llum al cor que cal deixar brillar”, o “Jesús neix dins del teu cor”... ho hem fet amb lletres grans i de colors diferents, ha quedat prou digne, com m'agrada dir a mi. Després anirem a cantar nadales a la capella, aquest any ens ha tocat cantar “Les dotze van tocant”, preciosa…

Paz en los silencios

Hay paz en los silencios, 

la calma da calor a todos los ambientes, 

apetecen los paseos nocturnos, callejear, 

ir de bosque o de playa o gozar… 

de la suavidad sin estridencias del hogar, 

disfrutar de la ventana y de la luna, 

ver caer la nieve, la real o la supuesta, 

porque en el sueño del sosiego navideño 

siempre aparece la nieve, 

ella tiene el impacto puro de la paz...

 

Felicitat

Alguna vegada ho he comentat… m'agrada veure feliç a la gent, procurar fer més fàcil la convivència de les persones i, fins i tot en els meus temps de professor, sense perdre mai de vista la responsabilitat de la feina del curs, procurava tot el possible perquè els meus alumnes s'ho passessin força bé. Ara, aquests dies, contemplo la felicitat del poble argentí després d'haver assolit el campionat del món de futbol… potser una mica exagerats però, per a mi, és un gran plaer contemplar la seva merescuda felicitat.

Los ausentes

Para mi es un tiempo adecuado, siempre lo es, para presenciar a mis amados ausentes, siempre me fijo en aquello que los hacía adorables, siempre me arrancan una sonrisa: el abrazo de mi padre, que era especialmente firme; el olor de mi madre, que siempre olía bien, olía a madre; mi prima poniéndome al día del pueblo y la familia; mi mejor amigo, tan cercano siempre; mis abuelos, con sus mil cosas de grandes abuelos y mejores personas; la familia entera, tíos, padrinos, todos. Hoy los he sentado en mi mesa, hemos recordado viejos tiempos, hemos revivido...

Loteria

No ens ha tocat la loteria, tampoc jugàvem gaire i, a més, ens agrada més la grossa, que és la nostra. Avui m'he comprat un número dels cecs que, com és divendres, valen tres euros i jo només en tenia dos de sols i volia pagar amb un bitllet de vint euros, però el noi no tenia canvi i, com ja havia vist el número i l'havia tingut a la mà, m'ha dit que me'l quedés igual i que ja li portaria els cèntims el dissabte o el dimarts. M'ha emocionat una mica, evidentment que tornaré a pagar-li i, possiblement, sempre que passi per aquí compraré algun numeret dels cecs...

De Rodríguez

Avui he estat allò que els castellans diuen "de Rodríguez", la Teresa ha anat al dinar de Nadal de la seva escola que, tot i estar ja jubilada, encara pot gaudir dels companys i aquests d'ella. I jo he tornat a dinar a l'Amsteleria i… avui sí, avui m'han servit molt correctament i en un temps prudencial. He tornat a menjar carxofes amb favetes però, aquest cop, amb uns bocinets de llonganissa que li esqueien força bé, de segon uns popets amb una patateta, genials, i de postres mel i mató i un cafè, tot molt bo, com sempre, i avui sense esperar gaire. M'ho he passat molt bé!

Veig...

Sembla que veig volar un colom blanc,

cercant camins de cel a terra, 

veig un estel gruixut a qui li creix la cua… 

i es fa notar amb tota la intensitat.

Veig com cauen fulles d'alguna alzina centenària, 

mare protectora de tots els caminants desorientats, 

veig unes vaques soltes, uns ocells de festeig, 

una família d'esquirols, jugant a fer volades entre pins.

Veig un desembre sense congelar, veig més aviat, 

certa calidesa de cors disposats a estimar, 

alguna cosa es cou, és Nadal!!

 

Un arbre de santiments

La bondat, la tendresa, l'amor, els ànims, la il·lusió de viure feliç, el pa i la llum… i sempre una abraçada a punt que acarones l'ànima sentint sempre l'estima de l'entorn a flor de pell. Voldria veure tots aquests sentiments en un arbre de Nadal palplantat a cada casa i, amb la sabiduría de l'esperit de Nadal, ho anés despenjant i posant-ho a l'abast de totes aquelles persones que ho haguessin de menester. Bon Nadal a tothom, salut, pau i bé, amor i felicitat!!

Escribiré la letra

A veces me detengo delante de una hoja en vuelo,

de un pajarillo posado en una rama de naranjo, 

o de una rosa que luce su cristalina gotita de rocío. 

Los contempló y me imagino capaz de escribir la letra 

de una canción en la que la hoja, de morera, por supuesto, 

y el pajarillo, un canario, claro, y la rosa, blanca, como no, 

se pusieran a bailar al compás de tan hermosa melodía. 

A veces, la plácida sencillez de la naturaleza más cercana 

me extasía, feliz total…

Dinar de Nadal

Aquest any estarem a Tarragona, vindrà el nostre fill i ho celebrarem com cal i en pau. A petició dels Pere, pare i fill, hem demanat sopa de galets, a l'estil de la Teresa, que és un compendi de les capacitats de les nostres mares, però actualitzat, l'únic que no podrà disposar d'un pollastre com el que elles es criaven a casa. Bé, de segon seguim amb les espatlles de xai al forn, amb prunes i unes patates, que queden delicioses, un bon cava, això sí, i hem comprat una mica de torró artesà i li farem els honors com cal...

M'agradaria agradar...

M'agradaria tenir la paraula justa, el somriure fi i a punt, 

l'abraçada que puc donar i escriure unes lletres,

una cançó preciosa que fos el sol d'una nit trista. 

Voldria ser solució, complement, aquella mà amiga… 

que ajuda i dona força i alè i et fa sentir que no estàs sol. 

M'agradaria agradar i, aleshores, tot seria més fàcil, 

sobretot obrir els braços de manera generosa...

 

Grande, mi abuelo...

Dicen, creo haberlo estudiado o leído en alguna parte, que se da con más sinceridad y sentimiento el pésame porque a alguien le ha ocurrido alguna desgràcia que la felicitación y enhorabuena porque le tocó la lotería o la vida le ha sonreído con algún gran éxito en sus quehaceres cotidianos. La cosa parece cierta, aunque yo siempre me acuerdo de mi abuelo médico que, según me explicaba mi padre, solía decir que él nunca sería más feliz que cuando viera a sus próximos más ricos que él. Grande, mi abuelo...

 

Niños

Pese al frío, los niños juegan su partido en la plaza, son las nueve de la noche y, ya saben, las farolas apenas alumbran… Ellos juegan, alegremente y con abrigo, en la penumbra de la plaza y yo casi que los adivino, más que verlos, pero igual me ilusiona poder contemplar, de alguna forma, su felicidad hasta tal extremo que no les importa ni el tiempo ni la oscuridad. Niños… me crié entre ellos, fueron mi vida y un ejemplo.

Lamento musical

Gemían los acantilados, 

lamento musical de las olas,

que pese a todo pretenden acariciar, 

a veces con gran desmesurada firmeza. 

Mis sueños me piden, casi de rodillas, 

que me acerque al alba y que ésta… 

me encuentre en mi roca de pensar, 

con un fondo de olas musicales 

y un amor reverdeciendo laureles 

de hermosa y naciente primavera. 

Gemían los acantilados, 

suspiros de amor...

 

Tenir-la

Somiava amb ella i m'arribava com una aura de llums... Enmig dels seus amics, ella era com un resplandor que semblava permanent, per a goig del plaer de mirar-la. M'agradava veure-la de lluny, observar-la després de més aprop i, aleshores, reparar en el seu somriure, aquells llavis del color de les cireres al sol, que van estenent gran felicitat com un núvol solejat que va omplint tota la sala. Ella impactava, era tot un plaer veure-la, poder-la agafar de la mà… i tenir-la a cau d'orella i de cor, ja fora sublim.

Ha guanyat Argentina

Crec que s'ha fet justícia, tot i que als darrers deu minuts ha estat a punt de què tot girés a favor de França, la qual cosa hauria estat una mica injust per als argentins que, en general, han estat millor. Sempre he tingut una gran debilitat per Messi, per tot el que em va fer gaudir quan era jugador del Barça (jo no em perdo mai cap partit del Barça) i avui anava a favor d'Argentina, sobretot perquè crec que és de justícia que el millor jugador de la història del futbol mereix ser campió del món i, a més, sent MBP del campionat. Felicitats a tots i totes, formidables amics argentins.

Pessebre

Encara és veu algun pessebre, ara ja mecanitzats, automatitzats, il·luminats amb tota mena de colors i intensitats. Avui n'he vist un on els Reis pujaven en funicular fins a la cova, tota nevada, dalt de la muntanya. Respecto a tothom, també a les noves tecnologies, tot i que m'han agafat una mica gran, però en el meu concepte de pessebre els Reis venien en cavalls o en camells, a la menjadora hi havia una mula i un bou i els pastors portaven allò que podien per al Nen, Maria i Josep, els pares...

Anguiles

Ya sé que a alguns us fan mania, però a la gent del Delta i per l'Albufera de València ens agraden molt. Recordo allò que els valencians diuen all i pebre, que la fan en un suquet amb una patata que resulta molt bona. A Deltebre les solem fer amb suc (a mi m'agraden amb alls tendres i julivert, com les feia la meva mare) i, sobretot, els xapadillos d'anguila, oberts i assecats al sol i després fets a la brasa amb allioli… són super bons, però a més l'anguila també es pot fer amb arròs, o amb fideus, o simplement a la brasa, i si són anguiles de Pantena millor. El concepte d'anguila que tenim al Delta de l'Ebre és molt diferent al que tenen al port de Tarragona o la gent dels pobles de Barcelona o dels de terres de secà…

Bon espectacle

Hi ha espectacles que són impagables… Penso ara en l'excursió que feia amb els meus alumnes de quart de Primària, a Deltebre, per fer en barca els últims cinc quilòmetres del riu Ebre fins la desembocadura. Aleshores, quan la barca començava a notar les onades de la mar, donava la volta però la sensació i la panoràmica eren realment impressionants. Veure saltar les llisses, volar els flamencs travessant el riu, o tenir la sort de veure nedant els aneguets amb la seva mare, o alguna polla d'aigua entre les canyes, també forma part d'aquesta formidable vivència natural...

Rosas en la vida

Siempre hay rosas que perduran en el mar,

dándose un baño de templanza y hermosura.

Veo siempre algún pajarillo que va raudo a posarse 

en la punta de un cañón, del feroz barco de guerra. 

Y en nuestro desorden capital… 

de las ánimas y los ánimos sumergidos,

emerge una sonrisa de esperanza, 

como aquel que aún puede decir aquello de… 

“Todo se ha perdido, menos el honor y la vida”. 

Siempre hay rosas… en los caminos de la vida.

 

Farinetes

Podien ser de panís o de llegums, a casa de l'àvia i la mare, les feien en un calderó negre, amb col, i al final fregien un parell de pestetes (bitxo picant) i l'oli el tiraven una mica damunt de cada plat. A mi, en un principi, no m'agradaven gens ni mica, potser les de llegum encara m'entraven, però les de panís no me les podia passar. Després, amb el temps, els hi vaig trobar la seva gràcia i ara, alguna vegada, en mengem quan som al poble, a casa no, a la Teresa tampoc li agraden gaire...

Bona passejada

Camino per Tarragona, vaig fins a la Plaça dels Carros, pel carrer Reial, baixo per les escales mecàniques que hi ha sota la via del tren i arribo als tinglados per passejar per la vora de la mar i fer un cop d'ull als iots impressionants que sol haver-hi, i també arribaré al port dels pescadors per observar les barques de pesca, les poques que ja van quedant, ja que sembla que els hi fan la vida impossible. Bé, molt bona passejada, total.

Més taps de plàstic

He pogut aconseguir un parell de garrafes de plàstic de 25 litres i les vaig omplint de taps, també en tinc algunes de 8 litres i les empleno de taps d'un sol color, sobretot vermell. Avui ha vingut Maite, la filla gran de la meva cosina Teresita, i m'ha portat una bossa de taps, majoritàriament de pots de detergent, així que els hauré d'esmicolar una mica, perquè em puguin cabre a les garrafes. Hem fet un talladet, hem xerrat una mica de la família i hem passat una molt bona estona familiar…

Figues seques

Figues seques i avellanes i un bon rastre de baldanes, diu una nadala que cantàvem els nens del meu poble. Figues seques… l'àvia i la mare posaven una ametlla dintre i era boníssima, també les paracotes amb figa son espectaculars, la Teresa és tota una entesa i les fa de manera magistral (no tothom en sap). Les figues seques també són de presència obligada en les postres de músic, juntament amb les nous i les avellanes i les panses. I per recordar, no me'n puc estar de la nostra figuera de casa, de figues d'aquelles amb goteta de mel i que a mi m'encantaven...

Huelen sublime

Pienso en el pequeño jardín de casa donde mi madre mimaba sus rosas, hablaba con ellas, las olía, se las acercaba, pero nunca vi que cortara ninguna. Ahora, cuando voy por el pueblo y me acerco a mi casa, voy hacia el jardín, como empujado por un resorte irrefrenable, voy directo hacia el rosal blanco que mi hijo cuida con gràcia, y veo a mi madre, y siento su olor confundido entre el perfume de sus rosas. Huelen muy bien, sublime, las madres, las rosas, mi madre...

En el vuelo de hoy

Y en el vuelo nocturno de esta noche me posé en tu ventana, 

recordé que tu solías ser muy ventanera, como diría Gabriel y Galán, 

y allí esperé tranquilo a que encendieras la luz 

y poderte dar el abrazo con beso de buenas noches.

Después, vuelo de regreso hacia mi casa con un laurel en el pico,

como muestra de proyecto de nido y futuro, feliz como un buen alado, 

presto ya para trinar en todas las mañanas 

que, por supuesto, se eternizarán en sublimes primaveras de luz.