Des de l'angoixa de la tragèdia, te n'adones de la impotència davant del despropòsit variat. És un plorar sense llàgrimes, interioritzat, d'aquells que fa mal i té el perill de l'explosió incontrolada. Mai arreglen una carretera fins que no hi ha alguna desgràcia… Al Delta, ara, correm-hi tots, abans moltes veus clamant en el desert... i així ens va a tots plegats. Zona catastròfica, us sona allò del prevenir abans que curar? Només espero que les coses comencin a fer-se bé, no només per sortir del pas i fer una inversió que duri fins al proper Glòria, sense cap mena de gràcia… ni glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada