una paraula a punt, oportuna,
clara, neta, natural, fins i tot dolça,
però sobretot que no fos dubtosa,
sortida del cor, però sense deixar de ser real,
podia ser bonica i vaig intentar fer poesia,
si més no, en vaig llegir, i vaig mirar el mar,
i el bosc, i la muntanya, i el llac i la lluna,
i l'Arc de Sant Martí…
i me'n vaig recordar dels teus ulls,
i el poema em va sortir sol, poeta, poesia, tu,
como diria Gustavo Adolfo Bécquer,
el mestre més romàntic, total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada