El somriure d'un nen no té preu. Recordo que, a l’escola, tenia un un bon sortit d'acudits per poder-los utilitzar en moments oportuns... i el nen sempre et compensa en escreix. Aplaudir l'esforç que comporta un treball ben fet i veure la cara del nen, tan sana i natural, com una poma que madura a pressa feta, o com una rosa que s'obre i treu el millor perfum d'agraïment. Sempre m'agradaven molt aquells somriures de complicitat que em deixaven amb la sensació de què tots plegats fèiem una bona feina…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada