Anar a l'hort, al meu, me'l va donar el meu pare... hi ha un taronger, el meu, el que fa les taronges més grosses, d'aquelles que tenen gallets petits per dins. M'apropo, cerco la més grossa, la pelo, me la menjo assegut, poc a poc... Miro el nesprer i recordo al pare, bevent aigua i descansant una mica després d'haver fet una bona feina de pagès…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada