Així el coneixíem... era una molt bona persona, el meu amic més entranyable, tots els companys s'anaven aparellant i nosaltres romaníem sense parella, i així va ser fins passats els trenta anys. Sempre el recordo perquè mai ens vam discutir, i vam passar molt bones estones junts, i van fer algun viatget... Però en aquests dies el recordo especialment, amb el seu millor somriure ens portava un Tortell de Reis boníssim, i ens deia... aneu en compte, no us empasseu la fava. Ja érem casats i quan ens veiem era com veure el germà que no teníem, tots dos eren fills únics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada