Escric...

Una ullada de la lluna, d'ànim, de complicitat…
Un aire de la serra, net, pur, que suavitza, neteja…
Una taula a mida, una cadira còmoda,
una música que no molesta al silenci…
El Fine 0,5 i jo, davant un paper en blanc,
a la tele un NCIS, que no segueixo, sense veu…
Per la finestra, només es veu el fred,
és a dir, a ningú, a més és fosc,
però jo escric... alguna cosa.