El canal feia olor d'herba bona i a la toma del tubet del Cartero sempre hi havia unes herbes lligades, per agafar anguiló, i allí preníem el bany quan encara no sabíem nedar… després, quan ja en sabíem, ens tiràvem capbussons des de la barana del pont de l'estació del carrilet. L'aigua estava sempre clara, neta i anàvem per sota l'aigua d'un costat a l'altre, sense problemes. A vegades surava algun animal mort, dèiem que era un "carnús" i, per extensió, s'utilitza per anomenar a una persona desagradable en el seu tracte...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada