Vaig en bici per un marge del canal, xops a cada costat, un camí estret, perillós... si et despistes una mica fas cap a l'aigua, però m'agrada, i fins i tot vaig arribar-hi a anar amb una Guzzi, d'aquelles que tenien el canvi de marxes manual. El canal, el de l'esquerra de l'Ebre, el que rega els arrossars, el que era la meva, la nostra, piscina de la infància… El canal, aquell de terra que, com he dit tantes vegades, feia olor d'herbabona, tenia l'aigua neta, ara tot és de formigó...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada