No sé si el sol és a l'alçada,
no sé si la verdura del camp
...o si l'aroma de les flors,
tenen el toc de gràcia suficient
i tot allò que s'ha de menester.
No sé si la lluna perdrà la timidesa
...i és saltarà la prudència,
i s'amagarà oportuna...
com fa a vegades amb tant d'encert.
No sé si tot plegat serà al seu punt,
però d'avui no passa...
anirem pel bosc vorejat de riu i mar,
i allí, amb la intensitat de la flaire d'un romer,
et diré que t'estimo i és molt possible...
que s'apropi un ocell i canti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada