Així ho diem al poble, així ho deia ma mare i ma iaia... és allò del col arròs i fesols, amb una mica de cua de porc, que és el que més ens agrada. Com sempre tinc la il·lusió d'un nen petit, i em buscaré una cebeta amb vinagre o fins i tot una pesteta, si està ben avinagrada, i faré la festa del nostre menjar més típic i arrelat. El Pere i la Teresa també tenen ganes de menjar-ne i la nostra super cuinera ho farà com a mi m'agrada, una mica caldós i ben carregadet de col. Poca broma, mentre ho escric ja faig baveres, a més aquest menjar em recorda la taula plena d'amor, de pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada