Sóc a Tenerife però, ves per on, avui em ve al pensament un company del cole, el germà Lluís, dialogant, convincent, amb aquell segell tan ferm que té la bona gent, sempre disposat a apropar el muscle allà on calia, un mediador amb els seus coneixements i qualitat humana. M'encantava i em va quedar gravat, allò que solia dir quan intentava que se solucionés algun problema... "Vols que digui jo alguna paraula?", i jo pensava que això seria el millor que podia passar, tot i que mai pretenia abusar de la seva bondat. Recordo molts bons moments passats al menjador, també durant la vigilància al pati, on érem "ministres d'assumptes complicats"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada