Sovint, sempre penso amb tu, et veig en cada bri de cosa que habitaves, et veig quan al matí t'aturaves davant d'una rosa que et donava un bon dia d'agraïment. Et recordo cantant a la màquina de cosir, envoltada d'aprenents que t'acompanyaven per fer una coreografia gairebé angelical… Et veig servint el dinar, aquella sopa que feia olor de mare, irrepetible. Sovint, sempre, et tinc present mare i quan vinc al poble encara més i m'omple molt, és un reviure d'aquells que tant ajuda a viure l'actualitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada