Podria escriure allò de què tenia uns ulls com unes taronges,
com a dos llunes, o millor encara, com a dos sols,
però en realitat eren dues immensitat de mar amb onada suau
...aterrant al somriure més fi que havia vist mai.
Podria dir tantes coses dels seus ulls...
de les vegades que vaig fer l'intent de banyar-me, de nedar...
fins l'interior d'aquell blau que, tot i ser de mar, era tan i tan dolç.
Podria dir tantes coses que no vaig dir i, aleshores, el record...
és un somni que balla com una ombra per les ones juganeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada