Som a Deltebre, en Pere, el meu fill, m'explica que va anar a Ebrecultius per comprar, entre altres coses, una paperina de figues seques per fer paracotes i per a postre de músic, i en veure'l, un senyor se li apropa i li diu: “agafes una ampolla de whisky, en treus una mica i fiques les figues seques a dintre, després d'un any, ho proves i et cauran les llàgrimes del bo que arriba a ser” Bé, són coses de la sana i espontània naturalitat del nostre poble. A part d'això, hem dinat a l'embarcador, tot mirant el riu Ebre, sempre encisador, amb aquella solemnitat de riu gran i senyor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada