i amb el temps floreixen,
són flors esplèndides de tardor.
Ella mai serà hivern,
tan gelat ell, tan inexpressiu,
perquè en obrir els ulls...
s'obre el dia i s'escalfa,
la resta... ho fa el somriure,
sempre tendre, dolç, a punt.
Ella, a cops també és un estiu,
clar, net, directe...
on les ombres són amagatalls
per acollir amb els braços oberts
l'amor, el meu amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada