Som al supermercat... un senyor, gran com un armari, gras i amb una panxa prominent, porta un carro carregat de viandes i, corretejant prop, una nena d'uns quatre o cinc anys, també grassoneta, amb la mateixa careta ampla del seu pare i amb una simpatia que te la menjaries. Ella va tocant les coses i gairebé s'amaga darrera d'unes caixes de verdura… el pare la crida per dir-li que marxen, però ella vol jugar i riu amb uns ullets que li marxen de la cara, de felicitat… Bona imatge, bonica estampa, són pare i filla, ningú ho dubta, ben mirats són pastadets i de bon any!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada