Un dia més per donar gràcies per l'existència... Avui recordo a la meva àvia materna que, en llevar-se al matí, es passejava pel passadís, amunt i avall, tot donant gràcies a Déu i al sol "ditxós", cosa que em feia molta gràcia perquè, en la seva bondat i tendresa, considerava el sol com una divinitat total. Sempre he tingut un gran respecte per l'espiritualitat de les persones, però hi ha casos que són realment molt especials. La meva àvia, la tia Conxó de Raneta, una molt bona persona, autèntica i molt sana…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada