És com a còmic a que algú com jo li vingui de gust parlar de verdures… De petit els hi tenia pànic, només l'olor em resultava tan desagradable que hauria marxat de la taula sense menjar. Ara, ja jubilat, la cosa és diferent, sovint em regalo una graellada de verdures, una amanida de colors, uns espàrrecs al forn o a la planxa. Fins i tot el bròquil o la seva parenta col-i-flor, a les quals odiava especialment, ara faig gairebé una festa quan la Teresa ho prepara gratinat al forn amb formatges diferents…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada