Hem anat a esmorzar... avui entrepà de tonyina, aigua i cafè. A la taula del costat, una mare jove, per cert, molt maca, preciosa, donava el pit a un nen d'ulls molt vius i que es veia ben aferrat i gaudint d'allò que per ell és el millor aliment possible… Per la Teresa i per a mi ha estat una visió molt natural i entranyable, i ens hem preguntat on està el problema... per nosaltres cap, ho veiem bé, normal, bonic. L'àvia li passava la mà pel cap i li queia la bava, i nosaltres no li trèiem l'ull del damunt. L'escena... immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada