Ja són més de les dotze de la nit, l'ànima és tranquil·litza, ja he passat els escrits a la tableta, la Teresa és a l'ordinador. Esperem al Pere, que sol connectar-se per videoconferència. M'entra una nyonya molt agradable, gairebé s'escolta el silenci, és un estat tan agradable que caldria donar-li ales, buscar un llit i fer quilòmetres, dormir… Però tot això serà quan haguéssim dit bona nit al nostre estimat i únic fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada