Ens n'anem a Deltebre... el Pere treballa per la nit i així podrem dinar junts. La Teresa i jo anirem a Riumar a passejar per les ones i recordar els vells temps, quan veníem algun cop. Em ve al cap ma cosina Conxita, al cel sigui, que tan li agradava la platja, i vull pensar que ara en té una per a ella sola, neta, bonica, perfumada, on ens espera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada