Vol ploure, espurneja, plou una mica… Recordo el que els deia als meus alumnes: "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou". Tot i el meu intent de simpatia, no els feia gaire gràcia perquè això suposava no sortir al pati i quedar-se sense el partir de futbol o de bàsquet i sense cap joc més. Però bé, podíem continuar amb els embarbussaments, o fins i tot explicar acudits que, un cop passada la frustració de no sortir al pati, també els agradava molt. Tot i que ja fa gairebé vuit anys que estic jubilat, sovint, qualsevol detall em porta a l'escola... i no em desagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada