La Teresa darrera d'un llibre, sembla que menja, s'empassa els coneixements, fa cara de felicitat… Recordo, ves per on, la nena del tren, uns ulls darrere un llibre, una veu de seny, una prudència, un referent, on venien les amigues a la recerca de la lògica i del sentit comú... són records inesborrables, són presents de vida en pau i bé. Sóc al davant, escric a mà, m'encanta escriure a mà… després ho passo a la tablet, escric, la Teresa llegeix, plouen silencis rics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada