La lluna, el riu, un plataner, un joc de moreres,
una posta de sol amb vermells que s'acomiaden com cal…
i tu amb la cara encesa d'aquests reflexes que et regala el cel.
El silenci és harmonia, mai solitud,
és la connexió pacífica d'un munt de coses
que configuren un estat de convivència total.
Bé, que dic bé, molt bé, nosaltres a la natura,
prop del riu, amb la lluna entre els arbres...
i els vermells del cel fent de les seves... per gaudir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada