No, ja no dic dóna'm la mà, les nostres mans es troben fàcil, es complementen, son mida i mesura, són contacte, suport, confiança… Anem anant marcant el pas, mirant el món, la mar i el bosc. Si fem ciutat, busquem les ombres i alguna estona d'aire condicionat, però sempre és bonic d'anar a dos, com si fos un, i de la mà, també una mà, la nostra mà. Dóna'm la mà i anirem per la riba, deia el poeta, tot sabent que ens seguim estimant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada